Jugant Sobre Gespa Artificial

CRÒNICA D'UNA AGRESSIÓ ANUNCIADA

2009-07-05T18:34:00.007+02:00

Doncs sí, era qüestió de temps. Després de la campanya començada pel Bloc Jove d'Alzira per a que el nostre Ajuntament retirara les pintades feixistes que havien aparegut a alguns llocs del nostre municipi i després d'haver-ne retirat algunes nosaltres mateixos, ens esperavem alguna acció d'aquest tipus i ja ha aplegat: aquest cap de setmana, la persiana d'entrada de la nostra seu ha aparegut pintada amb símbols nazis i frases del tipus "Rojos, os vais a quemar" (això demostra el contacte amb el món que tenen aquests individus, encara no s'han enterat que el Bloc ja no és roig, es taronja :-) ), a més d'altra simbologia pròpia d'aquesta "gent". Una nova mostra del respecte que tenen aquests individus per la propietat, tant pública com privada.

És curiós, després del resultats de l'últim informe PISA que coloca a l'estat espanyol a la cua de l'educació de tota Europa, i al País Valencià pijor encara, ha sigut quan més ha augmentat l'activitat d'aquests gropuscles. Serà veritat allò de que la ignorància es cura llegint? La ignorància, el respecte, la tolerància... Em venen al cap moltes paraules "políticament incorrectes" per definir a aquesta gent, però és caure al seu nivell. A la fí, el que realment em donen és llàstima, una mostra de que la Humanitat no aprén dels seus errors. Però crec que no val la pena que perda més temps amb ells.

Però sí que val la pena comentar el marc institucional que permet que es produeixen aquestos fets. Si açò haguera passat a Euskadi i la pintada fora d'un sentit totalment oposat (ja m'enteneu), tothom hauria posat el crit al cel i hauria apelat a la Llei de Partits, la Llei Antiterrorista, haurien culpat a Jarrai, a la kale borroka, que si terrorisme de baixa intensitat... però ací no passa res. Res de res. Encara som nosaltres els qui em de callar i el que han fet ells és un "favor a la nación, que se jodan esos rojos separatistas". JA HI HA PROU. Però mentres aquesta gent es senga tàcitament recolçada amb declaracions com les del "senyor" Rus de que "hi ha que rematar a tots els qui diuen aleshores", que es pot fer? Esperar que passe alguna cosa pijor? Un altre Miquel Grau? Un altre Guillem Agullò? Una altra solució final?

Definitivament "Espanya" és un país de pandereta. I la "Comunidad Valenciana" és el "hombre orquesta" sencer, sols comparable a Italia; quan més corrupció i més amiguisme existeix a les institucions, més gent els vota. A qualsevol país "normal", partits amb plantejaments xenòfobs o asociacions que van per ahí tirant pedres a la cara a regidors triats democràticament, haurien estat automàticament prohibits. Ací no. La Llei de Partits no és igual per a tots. I amb això no vull dir que estiga en contra de la il·legalització de Batasuna, per exemple, però o tots o ningú.

Potser li hauria d'haver fet cas a la meua muller i haver escrit açò demà, amb tranquilitat. Massa bilis en molt poques paraules. O potser no. Ja està bé d'anar de víctima, ja està bé d'aguantar, ja està bé de que et facen sentir extrany a la teua pròpia casa. Ells són els estrangers, els invasors, els qui ens exploten any darrere any des de en fa 302. I per això nosaltres em de seguir avant, per a que no acaben amb la nostra cultura ni el nostre territori.

MÉS PAÍS, MÉS VALENCIÀ

2009-07-05T18:10:00.004+02:00

Encara que una mica (prou) tard, aquest és l'article que vaig escriure per a la revista "Al Cor" d'Alzira publicada al més d'abril, amb valoracions sobre el nostre Congrés de Febrer.
El perquè de la tardança entre actualitzacions? Fàcil. Treballe d'informàtic, i després de passar-me vuit o nou hores al dia cara a un ordinador de l'últim que tinc ganes quan aplegue a casa és de possar-me dues o tres hores més...

MÉS PAÍS, MÉS VALENCIÀ

Aquest va ser el lema del 5é Congrés Nacional que el Bloc celebrà a la Fira de mostres l’últim cap de setmana de febrer. Un congrés que ens ha servit per a aprovar les nostres directrius i el nostre programa polític que ens permetrà precisament això, fer més País i fer-lo més valencià. Un congrés on tant les ponències com l’informe de l’Executiva han segut aprovats per molt amples majories, algunes per damunt del 90%.

I tot això havent patit totes les pressions externes que hem rebut pel tema simbòlic, que era dels menys importants dins de la ponència política. No s’ha parlat d’altra cosa als mitjans de comunicació durant tot el procés pre-congresual, sense nomenar en cap moment l’esforç organitzatiu, de presentació d’esmenes, de negociacions que han tingut lloc per aconseguir el que hem aconseguit: ser i parèixer un partit cohesionat i seriós.

Nosaltres no patim corrupteles ni lluites fratricides del diferents corrents que formen al Bloc per assolir cotes de poder, no tenim hipoteques de cap tipus amb cap organització, empresa o similar als quals haguem de tornar després favors. Nosaltres ens creguem el que fem, ens creguem el nostres País, perquè la nostra meta no es fer polítiques sucursalistes amb la única finalitat d’anar a Madrid a ocupar “més alts destins”.

El Bloc és una eina del poble per a poder expressar-se. Les nostres polítiques les fem a partir del contacte amb la gent, dels seus problemes quotidians, de baix cap a dalt. Nosaltres no utilitzem les polítiques del País Valencià per a fer extensions de les guerres polítiques de Madrid, com fan altres, oblidant-se de la gent i tenint com a únics objectius els d’assolir la major quantitat de poder possible siga com siga.

Per tot açò i molt més, el Bloc és la única força política al País Valencià amb la capacitat organitzativa, política i moral per a treballar per totes les valencianes i els valencians, perquè nosaltres si que ens creguem aquesta terra i ens volem quedar ací, amb la nostra gent, per aconseguir un futur millor per a tots.

30 ANYS DE CONSTITUCIÓ (JA HO TÉ BÉ, NO?)*

2009-02-17T15:31:00.003+01:00

La Constitució de l’Estat Espanyol està obsoleta. Diguen el que diguen i es posen com es posen està obsoleta. En 30 anys les coses han canviat molt i, a més, el seu propi procés de redacció va fer que naixera caducada. Amb molt bona voluntat, això sí, però caducada.

Caducada perquè ja venia amb un cap d’estat, el rei, imposat per un dictador, caducada per permetre que a la seua redacció participaren elements clarament afins a l’antiga dictadura, caducada per les cessions que s’hagueren de fer per a que totes les parts acabaren contentes (en especial la dreta), perquè a partir d’eixe moment la Constitució deixà de ser una Carta Magna per a esdevindre un acord de mínims.

En honor a la veritat, s’ha de reconèixer que aquest acord de mínims ens ha permès aplegar als nivells de llibertat i democràcia que tenim actualment, que si bé son satisfactoris no son suficients. I si volem fer front al futur amb garanties, la Constitució s’ha de reformar.

Si es pretén que siga una Carta Magna, el primer que hauria de fer es complir el que escriu i fer que tots els ciutadans fórem iguals davant la llei, cosa que actualment no és així. A banda de que està demostrat que quan més diners o més poder tens és més fàcil burlar a la justícia (com alguns Presidents Autonòmics o de Diputació), institucions com la monarquia o l’església també s’haurien de regir per les mateixes lleis que la resta del ciutadans i no estar per damunt de la llei com ho estan actualment.

I s’hauria de reformar perquè és un fet que l’Estat Espanyol és cada vegada més federal, i això ho hauria de reflectir la Constitució perquè ha de ser ella la que s’adapte a la societat, a la realitat, que no és la mateixa que fa 30 anys, que permetera la redacció de veritables Estatuts d’Autonomia en els quals les decisions que afectaren a un territori es prengueren a eixe territori i no a Madrid. Estatuts de veritat i no com el de vergonya que tenim ara.

*columna publicada a la revista Al Cor (Alzira) de febrer, encara que va ser escrita a desembre.

Va de Bo

2009-02-13T16:13:00.005+01:00

Com que el promés és deute, vos vaig a explicar el perquè del nom d'aquest bloc. El realment important del títol és la tercera paraula, "gespa". Segons el diccioniari integrat al Salt 3.0:

gespa
1. f. Herba menuda, espessa i en gran part graminoide, que cobrix totalment el sòl.
2. f. [ fig. ] Camp de futbol. Els jugadors dels dos equips ja han eixit a la gespa.

Seguent la segona acepció la que ens interessa. M'explique:

Farà cosa d'un parell de mesos, abans de les festes de Nadal, vaig acudir a un plenari de l'Ajuntament d'Alzira. Era el plenari en el qual es presentaven les propostes del mal anomenat "Plan Zapatero", o siga "Plan del dinero de tod@s", o siga, el Fons Estatal d'inversió local. Una de les propostes del Bloc era la construcció del segon camp de gespa artificial al Camp d'Esports Venècia, obra que formava part del programa electoral del PP.

Be, la veritat que el de menys és l'obra, la proposta o qui la va fer. El que importa és el material, la gespa artificial. Supose que ningú dels qui heu llegit fins ara aquesta entrada haureu trobat res graciós. Doncs bé, per al PP, PSI i algunes persones presents al plenari la paraula "gespa" els va fer molta gràcia, perquè arrel de pronunciar-la el nostre regidor Carles Aranda tot foren risetes, comentaris i "murmullos", als quals encara no trobe expliació. Per tant, des d'aquell dia em ronda una pregunta pel cap: com anomenaran totes aquelles persones a eixa cosa verda sobre la qual es juga a futbol? Brossa? Home, al meu poble la brossa és el que naix a les vores del camins o entre els tarongers del camp de ma iaio (un incís, propose que els agrets es consideren espècie protegida). Herba? Això es refereix més a "brosses" amb alguna utilitat, com les herbes medicinals. Ah, i com no! Al licor d'herba que es beu a Lliber, amb sifó. O al Mari Mayans d'Eivissa.

Xé, nano, ja ho tinc! Juguen al SÉSPED! Quina paraula hi ha més valenciana per referir-se a això de color verd que SÉSPED! Per això es reien. És que no sabem parlar valencià, pobres incults de nosaltres. Amb raó eixes senyores tan educades que estaven sentades darrere de nosaltres tenien tanta risa i no interrompien en cap moment. Bo, sí però sols quan parlava Carles, però ara les comprenc, era per a que ens donàrem conter del nostre error lingüístic. Jo em pensava que eren la reencarnació de Paquita la Rebentaplenaris però no. Les pobres ho feien amb tota la bona voluntat del món.

I ja està. Aquesta és la història del títol d'aquest bloc. Com diria ma iaio, he estat dues hores per dir panera però que voleu que vos diga, pense que valia la pena contar la historieta. Així que ja sabeu "companyeros", si aneu per ahí diguent gespa, xarxa o teranyina vos arrisqueu a fer el ridícul. Recordeu les formes correctes: sésped, ret i telaraña...

Poc de temps

2009-02-12T18:08:00.007+01:00

De moment no tinc massa temps per fer una entrada com toca. Evidentment, la primera hauria de ser una explicació del perquè del nom d'aquest bloc, que pareix "futbolero" però no ho és ni de lluny... Beteta si que sap el perquè...

Per ara deixaré que les cançons parlen per mi... Ahí van algunes lletres del que es podria dir l' "ànima mater" de la meua visió de les coses:

LLADRES (AL TALL)

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

QUE VOS PASSA VALENCIANS (PACO MUÑOZ)

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Era lliure i treballava el vell Regne Valencià,
però vingueren uns hòmens i mataren aquell camp.
Nobles, bisbes i juristes ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella i als seus costums castellans.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Poble de les Germanies, poble nostre revoltat.
Ara saps com la noblesa demostrava la lleialtat.
Hem patit segles de lluita,de matances i d'espant;
perquè un poble nascut lliure, no sap viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Un mal dia des d'Almansa ens vingué la novetat,
el vell Regne de València era país conquistat i a la llengua bandejaven, l
levant-li oficialitat, i per just dret de conquesta, imposen el castellà.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Sempre ens han guanyat la guerra, els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguem moros, jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història i d’escriure-la en valencià,
una història on els vençuts de tants segles guanyaran.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

D'altres guerres hem patit tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència, per això hem estat callats.
Alça’t poble de València i comença a caminar,
perquè un poble nascut lliure no pot viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

i, "of course";

EL CANT DELS MAULETS (AL TALL)

Eixiu tots a casa que la festa bull, feu dolços
de nata i coques de bull. Polimenteu fustes,
emblanquineu els murs, perquè
Carles d'Àustria ha jurat els furs.

Enrameu de murta places i carrers, abastiu de
piules xavals i xiquets. Aclariu la gola amb
vi i moscatell, que no
hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els
peixos en l'aigua i els amos al clot. I si
no l'empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira en mal dels maulets,
vindran altres dies que bufe bon vent. Quan
més curt ens lliguen més perill
tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant.

Fins prompte Companys!

De Proves...

2009-02-11T17:52:00.002+01:00

Evidentement, açò està en fase de proves...

Prompte, molt més...