Va de Bo

Com que el promés és deute, vos vaig a explicar el perquè del nom d'aquest bloc. El realment important del títol és la tercera paraula, "gespa". Segons el diccioniari integrat al Salt 3.0:

gespa
1. f. Herba menuda, espessa i en gran part graminoide, que cobrix totalment el sòl.
2. f. [ fig. ] Camp de futbol. Els jugadors dels dos equips ja han eixit a la gespa.

Seguent la segona acepció la que ens interessa. M'explique:

Farà cosa d'un parell de mesos, abans de les festes de Nadal, vaig acudir a un plenari de l'Ajuntament d'Alzira. Era el plenari en el qual es presentaven les propostes del mal anomenat "Plan Zapatero", o siga "Plan del dinero de tod@s", o siga, el Fons Estatal d'inversió local. Una de les propostes del Bloc era la construcció del segon camp de gespa artificial al Camp d'Esports Venècia, obra que formava part del programa electoral del PP.

Be, la veritat que el de menys és l'obra, la proposta o qui la va fer. El que importa és el material, la gespa artificial. Supose que ningú dels qui heu llegit fins ara aquesta entrada haureu trobat res graciós. Doncs bé, per al PP, PSI i algunes persones presents al plenari la paraula "gespa" els va fer molta gràcia, perquè arrel de pronunciar-la el nostre regidor Carles Aranda tot foren risetes, comentaris i "murmullos", als quals encara no trobe expliació. Per tant, des d'aquell dia em ronda una pregunta pel cap: com anomenaran totes aquelles persones a eixa cosa verda sobre la qual es juga a futbol? Brossa? Home, al meu poble la brossa és el que naix a les vores del camins o entre els tarongers del camp de ma iaio (un incís, propose que els agrets es consideren espècie protegida). Herba? Això es refereix més a "brosses" amb alguna utilitat, com les herbes medicinals. Ah, i com no! Al licor d'herba que es beu a Lliber, amb sifó. O al Mari Mayans d'Eivissa.

Xé, nano, ja ho tinc! Juguen al SÉSPED! Quina paraula hi ha més valenciana per referir-se a això de color verd que SÉSPED! Per això es reien. És que no sabem parlar valencià, pobres incults de nosaltres. Amb raó eixes senyores tan educades que estaven sentades darrere de nosaltres tenien tanta risa i no interrompien en cap moment. Bo, sí però sols quan parlava Carles, però ara les comprenc, era per a que ens donàrem conter del nostre error lingüístic. Jo em pensava que eren la reencarnació de Paquita la Rebentaplenaris però no. Les pobres ho feien amb tota la bona voluntat del món.

I ja està. Aquesta és la història del títol d'aquest bloc. Com diria ma iaio, he estat dues hores per dir panera però que voleu que vos diga, pense que valia la pena contar la historieta. Així que ja sabeu "companyeros", si aneu per ahí diguent gespa, xarxa o teranyina vos arrisqueu a fer el ridícul. Recordeu les formes correctes: sésped, ret i telaraña...