Poc de temps

De moment no tinc massa temps per fer una entrada com toca. Evidentment, la primera hauria de ser una explicació del perquè del nom d'aquest bloc, que pareix "futbolero" però no ho és ni de lluny... Beteta si que sap el perquè...

Per ara deixaré que les cançons parlen per mi... Ahí van algunes lletres del que es podria dir l' "ànima mater" de la meua visió de les coses:


LLADRES (AL TALL)

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.


QUE VOS PASSA VALENCIANS (PACO MUÑOZ)

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Era lliure i treballava el vell Regne Valencià,
però vingueren uns hòmens i mataren aquell camp.
Nobles, bisbes i juristes ens vengueren per un plat
de llentilles a Castella i als seus costums castellans.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Poble de les Germanies, poble nostre revoltat.
Ara saps com la noblesa demostrava la lleialtat.
Hem patit segles de lluita,de matances i d'espant;
perquè un poble nascut lliure, no sap viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Un mal dia des d'Almansa ens vingué la novetat,
el vell Regne de València era país conquistat i a la llengua bandejaven, l
levant-li oficialitat, i per just dret de conquesta, imposen el castellà.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

Sempre ens han guanyat la guerra, els anomenats cristians,
als altres, ja ens diguem moros, jornalers o assalariats.
Tinc ganes de fer història i d’escriure-la en valencià,
una història on els vençuts de tants segles guanyaran.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.

D'altres guerres hem patit tot ha anat costera avall:
ens robaren la consciència, per això hem estat callats.
Alça’t poble de València i comença a caminar,
perquè un poble nascut lliure no pot viure empresonat.

Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians,
el nostre país vol viure sense perdre la identitat.


i, "of course";


EL CANT DELS MAULETS (AL TALL)

Eixiu tots a casa que la festa bull, feu dolços
de nata i coques de bull. Polimenteu fustes,
emblanquineu els murs, perquè
Carles d'Àustria ha jurat els furs.

Enrameu de murta places i carrers, abastiu de
piules xavals i xiquets. Aclariu la gola amb
vi i moscatell, que no
hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els
peixos en l'aigua i els amos al clot. I si
no l'empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira en mal dels maulets,
vindran altres dies que bufe bon vent. Quan
més curt ens lliguen més perill
tindran, passeu-me la bota i seguiu tocant.


Fins prompte Companys!